Gràcies, Fonteta! (70-81)

Valencia Basket es va acomiadar de la Fonteta tenyida de taronja, jugant una final amb l'energia de tantes nits inoblidables. Amb un públic entregat per a ajudar al seu equip quan estava patint. Celebrant cada cistella com un triple en l'últim segon. Acomiadant entre aplaudiments a uns jugadors que s’ho van deixar tot però no van trobar l'encert per a impedir que el comptador es parara en 1.007 amb la derrota per 70-81 davant un Real Madrid que ens va asfixiar en el tercer quart i va aguantar l’intent de remontada taronja per a proclamar-se campió. La pròxima temporada que alce la persiana serà ja en el Roig Arena. Els homes de Pedro Martínez van eixir amb energia espentats per l'energia del pavelló però amb un desencert en el tir de tres que li va fer vore's fins a deu punts a baix en l'inici del segon quart. Però estrenyem les dents arrere per a anar retallant punt a punt fins que l'aparició ofensiva de Xabi va manar el partit al descans amb un d'avantatge per al València Basket. Després de la represa, la defensa del Reial Madrid va desconnectar l'atac taronja, provocant pèrdues i tirs forçats que no entraven per a pastar un avantatge amb un parcial de 0-15 que li va permetre mantindre's a dalt quan va arrancar l'atac valencià de la mà de Xabi López-Arostegui i amb la presència en la pintura de Soriano. Ho va continuar intentant Valencia Basket amb cor per a no haver d'acomiadar-se definitivament de les graderies de la Fonteta, però l'ofici dels referents del Real Madrid els va permetre manejar el marcador i protegir el seu avantatge fins al final.

L'entrenador Pedro Martínez va començar el partit col·locant en pista el quintet format per Jean Montero, Brancou Badio, Josep Puerto, Jaime Pradilla i Nate Reuvers. Un triple després de rebot ofensiu del pivot taronja va obrir el marcador i encara que vam tindre problemes per a anotar en els primers atacs, la defensa no va deixar tampoc produir a l'ofensiva visitant per a arribar amb empat a 5 després dels primers quatre minuts. Una carrera pel carril del centre de Chris Jones, un triple de Sestina que va respondre a un de Ndiaye i un mat després de rebot ofensiu de Costello mantenien el partit equilibrat. Valencia Basket desprenia energia, aconseguia segones opcions en el rebot ofensiu, tocava la pilota en les passades de l'equip blanc, però mancava de l'encert en el tir (2/13 en triples en el primer acte) que sí que va tindre el seu rival per a posar el 12-20 al pas pel minut 8 que va portar a Pedro Martínez a demanar el temps mort. Una antiesportiva amb tècnica posterior sobre Montero li va donar al dominicà tres tirs lliures i la jugada va acabar sent de cinc punts després d'una safata del propi escorta taronja i tot i el triple de Llull, un alley-oop baixat per Soriano el deixava en 19-23 en finalitzar el primer quart

Un triple de Llull i un 2+1 de Fernando posaven deu a baix al quadre taronja per primera vegada en el partit abans de dos triples del capità Puerto i una acció individual de Jones que activaven un poc l'ofensiva valenciana. Li costava anotar al Valencia Basket davant un rival molt seriós en defensa però apretava darrere perquè no cresquera el seu desavantatge i amb un triple de Xabi i un mat en transició de Soriano retallaven a dos punts i portaven a Chus Mateo a parar el partit. Els tirs lliures dels dominicans ho van tornar a empatar i un triple de Xabi sobre la botzina del descans manava el partit a l'intermedi amb 40-39.

La segona meitat va començar amb un parcial visitant que posava un màxim desavantatge amb el 40-52 quan s'havien consumit menys de tres minuts de la segona meitat i que portava a Pedro Martínez a parar el partit. Tavares va ampliar el parcial a un 0-15 fins que Jones des del tir lliure va ficar els primers punts de Valencia Basket en el tercer quart. L'equip taronja s'estampava una vegada i una altra contra el mur defensiu blanc encara que almenys aconseguia no encaixar excepte per un tir lliure d'una tècnica al tècnic taronja. Xabi i Jones van trobar el camí a l’anella en accions individuals per a retallar un poc i un triple del propi aler basc va baixar el desavantatge de la desena abans d'un ganxo de Fernando que ho deixava en 49-60 amb deu minuts per jugar.

 Un 2+1 de Montero i quatre punts seguits de Soriano donaven aire a l'equip taronja que va atacar amb agressivitat per a ficar en bonus al Real Madrid en menys de dos minuts. Fernando després de rebot ofensiu posava el 56-64 però Soriano continuava fent mal en la lluita sota els cércols abans d'un cércol passat de Hezonja al qual va respondre Jones amb un encert marca de la casa. Reuvers o Badio trobaven punts per a mantindre viva l'esperança taronja però Hezonja va aparéixer per a mantindre estable la renda visitant a cinc minuts del final. Ho va continuar intentant el quadre taronja però el cércol escopia els tirs una vegada i una altra i el cronòmetre de la Fonteta s'encaminava inevitablement cap a un compte final que va fer que els minuts finals ja foren un exercici intern de processar que el capítol a la Fonteta s'acabava. Amb la botzina final i el 70-81 definitiu, comença un altre compte arrere. La de començar la nova etapa en el Roig Arena.